Una vegada finalitzada la travessa sobre dues rodes, encara ens van quedar un parell de dies per aprofitar i descobrir alguns dels racons més bells d'aquesta illa. Per algun motiu la devia elegir Zeus per a refugiar-s'hi una temporada quan va fugir del seu pare Cronos...
Gorja de Samaria
 |
| En vermell el recorregut en bici, en blau en ferri i en verd l'excursió a peu per la gorja de Samaria |
Començarem per l'excursió a peu que vam fer per la
gorja de Samaria, entre les etapes 7 i 8 de la nostra travessa en bicicleta per l'illa de Creta (
Travessa en Bici). Si recordeu hi havia un tram de la
costa sud infranquejable per terra i ens vam veure obligats a realitzar aquell tram en
ferri, aprofitant per fer una parada intermèdia a
Agia Roumeli, aparcar la bici per un dia i visitar aquesta gorja impressionant.
 |
| Arribant a Agia Roumeli, després de desembarcar del Ferri |
Així doncs, a l'acabar l'etapa 7 vam agafar un
ferri amb les bicicletes i vam desembarcar a
Agia Roumeli, un petit poble sense accès terrestre, per passar-hi la nit i l'endemà al matí realitzar l'excursió a peu per la
gorja de Samaria. Només arribar al poble de seguida vam veure que, malgrat ser ben petit, era un indret molt turístic i concorregut, amb una oferta brutal de
restaurants i
allotjaments.
 |
| Començant a remuntar la gorja de Samaria |
L'endemà vam començar l'excursió aviat i ens va sorprendre no trobar gairebé ningú. Més tard vam poder comprovar que casi tothom començava la gorja des del seu inici superior, al
plató d'Omalos (per on nosaltres vam passar en bici a l'etapa 8) i baixaven caminant els
16 kms de gorja fins arribar al poble d'
Agia Roumeli, on molts es quedaven a dormir i l'endemà marxaven en
ferri fins a un punt de la costa que fos accessible per carretera, on els busos els retornaven fins al punt d'inici.
 |
| Al començament no vam trobar gairebé ningú |
Nosaltres en canvi,
vam començar des de baix, des de la desembocadura de la gorja al
mar de Líbia, i vam anar remuntant uns
10 kms, fins al despoblat de
Samaria, tornant a baixar després pel mateix lloc. Per això al principi no vam trobar gairebé a ningú i, a mesura que pujàvem, anàvem trobant més turistes fins que finalment, al baixar, vam fer-ho amb la companyia de molts excursionistes.
 |
| Penetrant cap a les entranyes de la gorja de Samaria |
A diferència de la informació sobre la travessa en bicicleta, que ens va costar trobar-ne de bona, sobre aquesta excursió per la
gorja de Samaria en trobareu
molta i molt exhaustiva a la xarxa, així que ens limitarem a exposar la
informació més bàsica i la que ens sembla més interessant, segons el nostre punt de vista i de manera que es pugui combinar amb la travessa ciclística.
 |
| La gorja i les muntanyes circumdants es van declarar Parc Nacional |
La
gorja de Samaria, amb els seus
16 kms de recorregut, és la més llarga d'Europa (si més no això deien allí). Aquest motiu, juntament amb l'espectacularitat dels seus paisatges i el fet que sigui un
Parc Nacional, han provocat que s'hagi promocionat com a
excursió estrella de Creta i sigui un indret tan concorregut. Només està permès d'anar-hi entre
maig i
octubre, ja que la resta de l'any roman tancada.
 |
| Hi ha algun tram on la gorja s'estreteix molt |
No massa lluny de l'inici, vam passar per un tram de gorja ben estret, conegut com les "
portes de ferro", on l'aigua havia esculpit una cicatriu molt angosta i vertical sobre la roca calcària que formava tot aquest massís del
Parc Nacional. Tot plegat era força espectacular, però la veritat és que havíem estat en gorges tan o més impressionants per l'
atles marroquí i fins i tot pel mateix
prepirineu català.
 |
| Arribant al despoblat de Samaria |
En un tram de la gorja on aquesta s'obria bastant vam arribar al despoblat de
Samaria, un antic poble perdut enmig d'aquest profund canyó, molt lluny de tot, ideal per a amagar-s'hi. Per això, durant l'última ocupació de
Creta pels
turcs i, posteriorment pels
alemanys durant la segona guerra mundial, aquesta gorja fou un reducte on s'amagaven els rebels que no volien ser sotmesos.
El poble de
Samaria fou definitivament deshabitat l'any
1962, quan tota la zona va ser declarada
Parc Nacional i els seus habitants van ser obligats a marxar, molts d'ells dedicats a la tala d'arbres, a l'apicultura i al pasturatge. També es feien el seu propi oli, tal i com demostren les
restes d'un molí que encara es poden veure. L'antiga església
Óssia Maria és la que donà nom al poble, a la gorja i al Parc nacional.
 |
| Baixant en processó |
Després de donar un tomb pel despoblat i menjar l'entrepà que portàvem, vam retornar per on havíem vingut, gorja avall, però ara acompanyats per una
munió interminable de turistes que baixaven de dalt de tot, on els havien deixat els autocars, així que ens tocaria baixar en processó. Sort que ja havíem gaudit de la tranquil·litat durant la pujada!
Baixant vam poder observar detalls que a la pujada se'ns havien escapat, com les
formes retorçudes i els
plegaments de les roques que les
forces tectòniques havien provocat feia molts milions d'anys, quan s'havien erigit aquestes imponents muntanyes.
Després de tornar a davallar tota la gorja vam arribar de nou a
Agia Roumeli, on vam agafar un altre ferri fins a
Paleochora per prosseguir la nostra travessa en bicicleta al voltant de Creta (
Travessa en Bici). La veritat és que aprofitant que havíem hagut d'agafar un ferri per creuar aquell tram tan abrupte de costa, havia valgut molt la pena desembarcar a
Agia Roumeli per a realitzar l'excursió a peu per la
gorja de Samaria, i de pas, descansar un dia de bicicletes i donar així una mica de descans als nostres soferts culs.
Platja i Gorja de Preveli
 |
| Vistes sobre la espectacular platja Preveli |
Una vegada finalitzada la travessa sobre dues rodes, encara vam tenir alguns dies per a fer el turista i visitar alguns indrets molt espectaculars de
Creta que ens havien quedat pendents. Vam començar fent una visita a la coneguda
platja Preveli, un indret de bucòlica bellesa situat en un racó amagat de la
costa sud, a la desembocadura d'una gorja excavada pel Megalos Potamos (Gran Riu en grec).
 |
| Contemplant la platja Preveli |
Vam arribar una mica tard i pensàvem que no hi cabria ni una agulla, doncs havíem llegit que era una de les
platges més famoses i concorregudes de la costa sud, però la veritat és que vam trobar força menys gent de la que havíem suposat. Segurament perquè ja estàvem a
mitjans d'octubre, gairebé a finals de temporada.
 |
| La desembocadura del Gran Riu a la platja Preveli |
Just abans de la desembocadura, l'últim meandre del riu feia com un
llac i, juntament amb el bonic bosc de
palmeres del darrere, conformaven un paratge original i atractiu, una platja molt peculiar que als anys
60 i
70 atreia a
hippies d'arreu del món. Ara només hi veiem famílies de
turistes europeus i russos però aquell indret seguia tenint una àurea molt especial.
 |
| Creuant el palmerar de la platja Preveli |
Com que la Montse i jo tampoc som massa de torrar-nos al sol, vam fer una
petita excursió per un bonic camí que resseguia el riu i s'introduia a la gorja, travessant aquell espectacular
palmerar, format per una espècie de
palmera datilera endèmica de
Creta i àrees més properes (Phoenix theophrasti), que donava una nota
tropical al paisatge ressec de la
costa sud de l'illa.
 |
| Remuntant la gorja |
El camí, que començava de la mateixa platja, remuntava la gorja, alguns trams entre palmeres, altres a tocar del riu, i de tant en tant se'ns apareixia algun gorg o algun gran toll, ideals per a prendre un refrescant bany d'aigua dolça. Les verticals parets calcaries i l'entorn muntanyós no semblen indicar que a uns 300 metres hi havia la impressionant
platja Preveli amb la seva estampa tropical.
 |
| Contemplant la gorja del Megalos Potamos (Gran Riu en grec) |
Vam arribar fins a un punt on la gorja s'estretia bastant i després vam retornar a la bucòlica
platja Preveli, on ens hi vam quedar una estona per gaudir d'aquell entorn natural tan especial. Sota les palmeres i tamarindes de la platja també hi havia un
xiringuito on prendre alguna cosa i, per als que tinguin ganes de veure més, també es pot visitar el
monestir de Preveli, situat a prop de l'aparcament de la platja.
Platja de Balos
 |
| La paradisíaca platja de Balos |
Tampoc volíem marxar de
Creta sense visitar un dels indrets més increïbles de l'illa: la
platja de Balos, un autèntic monument natural d'una bellesa onírica, amb unes aigües d'un blau turquesa dignes d'una
platja tropical. Per algun caprici de la natura s'ha format com un banc de
sorra blanca entre una petita illa rocosa i la costa, conformant una espècie de llacuna natural
 |
| Gaudint d'una platja de Balos desèrtica |
Tot i estar una mica apartada, en una petita península del nord-oest, nosaltres hi vam anar força aviat, de manera que a l'arribar no hi havia
gairebé ningú i vam poder gaudir d'aquell paradís gairebé en solitari. Tot un luxe, tenint en compte que és probablement
la platja més famosa de Creta. Per accedir-hi s'ha de baixar a peu quelcom més d'un quilòmetre des de l'aparcament.
 |
| La platja de Balos és una de les millors postals de Creta |
El fet d'haver de caminar per accedir a la platja, més que un inconvenient, és tota una sort, ja que la perspectiva des de dalt i mentre vas baixant és
absolutament espectacular, digna de les millors postals de
Creta, sobretot si fa sol, doncs el
color turquesa de les aigües de la llacuna agafa un color ben viu i elèctric. Per a gaudir encara més de les vistes recomanem
anar-hi al matí, així tindrem el sol a l'esquena.
Platja Elafonissi
 |
| - Això sí que són vacances!! |
Després dels nou dies de
travessa en bicicleta per Creta (
Travessa en Bici) ens venia de gust refrescar-nos i relaxar-nos, així que encara vam voler visitar una tercera platja, la
platja Elafonisi, un indret paradisíac situat al sector més sud i occidental de l'illa, bastant allunyada de qualsevol nucli habitat relativament gran i rodejada d'un entorn ben muntanyós i salvatge.
 |
| Buscant algun racó tranquil per la badia que forma la platja Elafonissi |
Tot i la seva
remota situació, en aquesta platja hi vam trobar
més gent que en les anteriors, encara que era tan gran i tenia tants racons que, si t'apartaves de la zona més concorreguda, era fàcil trobar alguns
indrets ben solitaris, doncs la platja tenia una enorme extensió i una curiosa disposició geogràfica.
 |
| Xapotejant per la platja Elafonissi |
En realitat aquesta platja és una
llengua de sorra que uneix la
costa sud amb la petita
illa d'Elafonissi, formant com una badia on es pot xapotejar amb l'aigua pels turmells al llarg d'una amplia superfície d'aigües
molt poc profundes i de
color turquesa, de manera que es pot caminar fins a l'illa per la llengua de sorra o per les aigües somes i tranquil·les.
Així doncs, aquestes
tres platges van ser les opcions que vam elegir per recuperar-nos de la
travessa ciclística per l'illa de Creta, una opció molt recomanable per complementar els nou dies d'esforç sobre la bicicleta i el dia de l'excursió a peu per la
gorja de Samaria. Un parell de tardes-vespres també recomanem passar-los a la ciutat de
Chania doncs, malgrat l'excés de turisme, compta amb un casc antic i un port bell molt entranyables.
I aquí es va acabar el nostre periple per Creta, l'illa més gran de tota Grècia que un dia fou el bressol de la nostra civilització, i que avui lluita per no perdre el tren del progrés, un indret ple de contrasts on podrem assaborir encara paisatges feréstecs i solitaris o altres ja globalitzats, immersos ja en la voràgine del consumisme més voraç. L'elecció només depen de vosaltres...
 |
| - FINS LA PROPERA!! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada