Aquesta vegada us proposem un viatge en bicicleta cap al bressol de la nostra civilització, una travessa per l’illa més gran de Grècia, on fa més de cinc mil anys s’hi desenvolupà la civilització minoica i per on més tard hi desfilaren l’imperi grec, el macedoni, el romà, el bizantí, el musulmà, el venecià i l’otomà, tot una amalgama de cultures cadascuna de les quals deixà la seva petjada.

A cavall entre Àfrica i Europa, aquesta allargassada illa és també un còctel d’universos contraposats entre les comoditats dels encantadors pobles turístics amb carrerons empedrats i platges paradisíaques i, per altra banda, un vast territori rural encara immers dins dels ritmes de la vida tradicional, amb regustos ancestrals, paisatges mediterranis, oliveres mil·lenàries i una població molt hospitalària.

Però ens equivoquem si pensem que el clima mediterrani i les connotacions turístiques de l’illa ens regalaran una travessa còmoda i plàcida, doncs les abruptes muntanyes de roca despullada, les profundes cicatrius dels barrancs, les rampes d’insomni i el sol africà ens recordaran que per entrar a l’Olimp dels déus grecs, abans ens tocarà lliurar dures batalles amb els elements i amb nosaltres mateixos. Si ho aconseguiu, la gloria està garantida, però esteu avisats: ningú va dir que fos fàcil...




Benvinguts a Creta!

A principis d'octubre del 2018 la Montse i jo ens vam escapar un parell de setmanes a l'illa de Creta, la més gran i la més meridional de totes les illes que conformen l'arxipèlag grec, per a realitzar una travessa en bicicleta seguint la filosofia d'altres viatges sobre dues rodes, és a dir, intentant pedalar per carreteres secundàries i pistes de terra, a la recerca dels paratges més feréstecs i espectaculars.




L'illa grega de Creta complia els requisits per un viatge en bici durant la tardor

Dues setmanes era poc temps per a invertir en el bitllet d'un destí molt llunyà, i la majoria de destinacions properes no eren massa adequades per a pedalar-hi a l'octubre (exceptuant el Marroc on ja hi havíem estat unes quantes vegades) així que l'illa grega de Creta ens va semblar una opció ben atractiva i captivadora, tant pels seus paisatges com per la seva cultura.





En vermell la travessa en bicicleta, en blau en ferri i en verd una excursió a peu

Varem realitzar 9 etapes en bicicleta sumant un total de 540 kms i gairebé 10.000 metres de desnivell positiu acumulat, pedalant per carreteres, pistes i camins de tot tipus, per un terreny ben variat, des d'altiplans interiors fins a eterns ports de muntanya, però sobretot per l'accidentada costa sud de l'illa, intercalant un dia de "descans" ciclístic per a fer una ruta peu per les gorges de Samaria.




La paradisíaca platja de Balos

La intenció inicial era donar la volta a l'illa en bicicleta però també volíem realitzar una atractiva excursió a peu i deixar-nos algun dia per a visitar indrets interessants o per a descansar en alguna de les paradisíaques platges de Creta, de manera que al final ens va faltar algun dia per a completar la volta sencera, encara que no ens va saber cap greu, doncs la costa nord de l'illa no tenia massa interès cilclístic.




Els feréstecs paisatges de la costa sud de Creta

En canvi la costa sud ens va semblar d'allò més salvatge i feréstega, un territori abrupte i poc poblat, amb paisatges solitaris de gran bellesa i amb relativament poques infraestructures turístiques (tret de certs llocs molt concrets), bona gastronomia a preus continguts... En definitiva, un indret ideal per a una travessa cicloturística.





Creta és una illa molt muntanyosa

Portar poc pes a les alforges més que un consell, és una obligació, doncs Creta és un illa extremadament muntanyosa, amb serralades properes als 2.500 metres d'alçada que cauen abruptament sobre el mar, configurant una costa molt esquerpa, amb pendents considerables i un sol implacable que ens recorda la latitud tan meridional a la que ens trobem.





L'erosió ha esculpit els bells paisatges de la costa sud de Creta

En alguns sectors, l'aridesa dels paisatges i les belles formes que l'erosió havia esculpit sobre la roca despullada, ens recordaven la majestuositat dels paisatges de l'Atlas marroquí. Colors torrats i paisatges maltractats enmig d'una solitud que contrastava amb el bullici de les localitats turístiques de la costa nord. Universos contraposats d'aquest bocí de terra perdut enmig del Mediterrani, a cavall de dos continents.



De tant en tant la costa ens regalava alguna platja espectacular

Per amenitzar tanta aridesa i refrescar la nostra ment, de tant en tant la costa ens regalava espectaculars platges desèrtiques o cales amagades entre l'abrupta orografia de l'illa. Algunes romanien encara tranquil·les però d'altres ja havien estat descobertes per comunitats de jubilats europeus, especialment alemanys, i s'hi estaven construint apartaments, tot i que encara amb certa moderació.




La mar fou la nostra fidel companya de viatge

Així doncs podem dir que les tranquil·les aigües de la costa sud de Creta foren les nostres companyes de viatge més fidels, ja que bàsicament vam intentar circumval·lar l'illa resseguint la línia costera, tot i algunes incursions cap l'interior, sobretot a causa de l'abrupta orografia que impedia el pas de les vies de comunicació.

































Pedalant entre camps de garrofers

Aquestes incursions interiors, així com els salts de la costa nord a la sud i viceversa, ens van permetre de conèixer també una Creta rural molt lligada a l'agricultura, amb fèrtils altiplans conreats i on sovintejaven els ramats d'ovelles o cabres, aquestes últimes molt adaptades a la resseca vegetació que predomina en aquesta illa tan mediterrània.






Les oliveres són tot un pilar de l'economia de Creta

Però si algun cultiu destaca en aquesta illa és el de les oliveres, tot un símbol representatiu d'aquest territori. Se'n poden trobar per tot l'interior i l'oli que se n'extreu és d'una gran qualitat, un autèntic or líquid que rega la gastronomia no només de Creta, sinó també de tota Grècia, essent un dels pilars bàsics de l'economia de l'illa, si més no fins l'arribada del turisme.





Creta, terra d'oliveres

De fet, els primers documents escrits al món referents a l'oli d'oliva són unes tauletes de fang de l'època minoica, de fa més de 4.500 anys, trobades a Creta i que són d'una gran importància arqueològica, reforçant el lligam ancestral d'aquesta illa amb el cultiu de l'olivera. La varietat  koroneiki és la predominant a Creta, poc resistent al fred però molt adaptada a la sequera i a les terres àrides.






























Pedalant pel sud de Creta

Però van ser els paisatges agrestes i salvatges de la costa sud els que més ens van captivar, doncs les estampes interiors ens resultaven força familiars, ja que ens recordaven gran part de la Catalunya interior, com ara la nostra comarca, el Pallars Jussà, o la Terra Alta, mentre que les tortuoses formes geològiques del sud ens resultaven més exòtiques i diferents.





Pernoctant en una platja de la costa sud de Creta

Alguns trams de la costa sud estaven pràcticament despoblats i sense cap tipus d'infraestructures, motiu pel qual és força recomanable portar una tenda per poder pernoctar en qualsevol dels racons idíl·lics d'aquest territori, gaudint prèviament d'un relaxant banyet en les calmades aigües d'aquest racó del Mediterrani.







Un dels tranquils pobles de la costa sud de Creta

De totes maneres, gairebé totes les etapes vam acabar en petits poblets d'ambient relaxat, on no vam tenir problemes en trobar allotjament i algun rústic restaurant on gaudir de la gastronomia local, especialment de peix fresc acompanyat de la clàssica amanida amb formatge feta. A diferència de la costa nord, al sud el turisme no estava massificat (amb alguna excepció) i s'hi respirava cert aire bohemi.































Ascendint una forta pendent per la costa sud de Creta

Però no ens hem de deixar enganyar per totes aquestes estampes tan "mediterrànies" de costa, platges i mar tranquil·la, doncs aquesta travessa no sempre fou tan còmoda i plàcida com les imatges ens podrien suggerir, ja que l'abrupta orografia d'aquesta muntanyosa illa ens regalà algunes rampes d'insomni sota un sol africà recordant-nos que viatjar en bicicleta no tot són flors i violes...




-Collons com puja això!

Per això volem insistir una vegada més en el fet d'intentar portar poc pes a les alforges, sobretot si tenim pensat pedalar per pistes, resseguint la costa i buscant els paisatges més genuïns de l'illa. També és cert que hi ha l'opció de viatjar sempre per carreteres asfaltades o per zones més planes de l'interior, però creiem que l'esforç de pedalar per entorns més feréstecs compensa l'esforç realitzat.




Pedalant entre tubs de plàstic

Ja hem comentat que gran part de la costa sud és un territori salvatge i solitari, sense cap població gran i amb poc impacte turístic, però també volem incidir en la brutícia exagerada que vam trobar en alguns sectors on s'hi desenvolupava una agricultura basada en hivernacles desmanegats, o en cultius d'oliveres amb tot un entramat desordenat de tubs per al gota a gota.




A les zones amb hivernacles hi abunden els plàstics escampats

A vegades recorríem llargues extensions d'aquests hivernacles amb immenses quantitats de plàstics arrancats i escampats per tot el territori, o quilòmetres de tubs per al gota a gota malmesos i abandonats, dotant el paisatge d'un aire decadent i suburbial que ens recordava les estampes que ens havíem trobat per altres països en vies de desenvolupament.





Gran part de Creta encara s'escapa de la pressió humana

Però per sort, gran part de la costa sud era massa muntanyosa per als hivernacles i els plàstics encara no havien envaït el territori, de manera que durant la travessa vam poder gaudir de la bellesa d'un paisatge encara allunyat de la pressió humana, on la natura i la geologia eren les autèntiques protagonistes i l'única empremta humana eren les pistes polsegoses i els petits poblets aturats en el temps.




La costa nord està força més poblada

La costa nord de Creta no vam tenir temps de pedalar-la tota, però no ens vam perdre gran cosa, doncs els seus paisatges ens van semblar menys espectaculars, hi havia molt més trànsit, amb poques carreteres secundàries on pedalar tranquil·lament, molta més població i pressió turística, a més de polígons i complexes vacacionals, que a la costa sud brillaven per la seva absència. 





Pedalant per la façana marítima de Chania

Malgrat aquest excés de turisme, a la costa nord també vam trobar indrets que ens van captivar per la seva bellesa, com ara la paradisíaca platja de Balos, o els cascs antics de ciutats com Heraklion, Rethimno o Chania, especialment aquesta última, amb la seva encisadora façana marítima o l'entranyable entramat de carrerons empedrats i els seus bohemis racons farcits d'història.





El tram de la costa sud entre les etapes 7 i 8 era tan abrupte que no hi havia cap via de comunicació per al trànsit rodat, de manera que vam agafar un ferri que cobria aquesta distància fent una parada intermèdia al poble d'Agia Rumeli, on vam aparcar les bicicletes per un dia i vam realitzar una excursió pel l'espectacular gorja de Samaria, que amb els seus 16 kms és la més llarga d'Europa. Un complement perfecte per a intercalar en una travessa en bicicleta per l'illa de Creta. Trobareu més informació a la pestanya Sense Bici .























Una típica estampa de la Creta interior

El paisatge de la part interior de l'illa tampoc el vam trobar tan atractiu com el de la costa sud, però estava farcit de pobles on s'hi respirava l'autèntica essència de Creta, sense la pressió turística d'alguns indrets de la costa nord i amb la sensació de que el temps s'hi havia deturat, amb carreteres secundàries sense trànsit i una població força envellida, però amable i hospitalària.





Pedalant per la Creta interior

El record que ens ha quedat de la Creta interior no és el paisatge físic, sinó el paisatge humà que hi vam trobar, l'essència d'una Grècia amb un fort regust mediterrani que poc a poc va sent engolida per una Europa globalitzada, però on encara hi perdura l'esperit d'un poble ancorat en les seves tradicions i amb una cultura ben pròpia.



































Així doncs, pels que us aventureu a realitzar una travessa per aquesta illa, sapigueu que, malgrat no tenir l'exotisme de territoris més llunyans, Creta compta amb tots els ingredients per al cicloturisme: sectors feréstecs amb un trànsit ben mins i un paisatge espectacular, una història i una cultura ideals per a complementar el viatge, belles platges soltaries (i altres massificades!) on acampar o refrescar-se, una gastronomia excel·lent a preus moderats (als sectors poc turístics), una gent ben hospitalària, un clima benigne i... unes muntanyes abruptes que ens faran esbufegar de valent! És el preu que haurem de pagar per pedalar pels indrets més espectaculars de Creta...


















































Si ens voleu acompanyar en aquest viatge en bicicleta per l'illa més gran i remota de Grècia, autèntic bressol de la nostra civilització, on fa més de cinc mil anys s'hi desenvolupà la civilització minoica i per on més tard hi desfilaren els imperis grec, macedoni, romà, bizantí, musulmà, venecià, otomà i, finalment... la Montse i jo!, només heu de clicar el següent enllaç:




Comença l'aventura!!!






Comença l'aventura!