Aquí no pretenem escriure una guia turística sobre Creta, doncs de ben segur que a internet mateix podeu trobar informació molt més completa i detallada de la que us podríem oferir. El nostre propòsit només és intentar donar un cop de mà a tothom qui es vulgui aventurar a pedalar per aquesta illa i compartir informació i suggeriments que creiem que poden resultar interessants a l'hora de preparar el viatge.
RECORREGUT
RECORREGUT
 |
| Creta és l'illa més gran de Grècia |
A principis d'octubre del 2018 la Montse i jo vam volar fins a Heraklion (o Iraklio) també anomenada amb el seu nom antic, Candia, capital de Creta, l'illa més gran de Grècia, amb la intenció de donar la volta a l'illa pedalant. Aquesta vegada vam decidir volar sense bicicletes i llogar-les allà mateix, així ens estalviàvem tot el mal de cap de embarcar-les per usar-les tan sols uns quants dies.
Disposàvem 15 dies en total, però volíem deixar-nos dos o tres dies al final per fer una mica turisme i relaxar-nos en algunes de les platges paradisíaques de l'illa, de manera que comptàvem amb 9 o 10 dies per intentar rodejar Creta en bicicleta, resseguint més o menys l'accidentada costa, intentant, com sempre, realitzar el mínim de kms per vies principals i mirar de pedalar per carreteres secundàries, pistes i camins.
La intenció inicial era realitzar la volta sencera a l'illa però al final ens va faltar un dia, encara que no ens va saber cap greu, doncs gran part de la costa nord central no tenia massa interès ciclístic. De fet vam decidir avortar l'ultima etapa per poder dedicar aquell dia a visitar algun dels indrets espectaculars de Creta que ens havien quedat pendents.
Entre les etapes 7 i 8 de la nostra travessa ciclística, hi havia un tram de la costa sud infranquejable per terra i ens vam veure obligats a fer aquell tram en ferri, aprofitant per fer una parada intermèdia a Agia Roumeli, aparcar les bicicletes per un dia, i realitzar una excursió a peu per la impressionant gorja de Samaria, considerada la més llarga d'Europa (o això deien ells).
Així doncs, al final van ser 9 etapes en bicicleta (podeu trobar els tracks a Wikiloc) realitzant un total de 540 kms i gairebé 9.000 metres de desnivell positiu acumulat, pedalant per pistes, carreteres i camins de tot tipus, per terrenys ben variats, des d'altiplans interiors fins a eterns ports de muntanya, però sobretot per l'accidentada i abrupta costa sud de Creta, per a nosaltres, l'autèntic tresor de l'illa.
Volem posar èmfasis en aquesta orografia tan accidentada, força més del que ens havíem pensat, doncs gran part de Creta és un territori abrupte i muntanyós, poc poblat i amb paisatges solitaris de gran bellesa, especialment alguns sectors de l'interior i gairebé tota la costa sud, que ens va semblar d'allò més salvatge i feréstega, amb pocs pobles i poques infraestructures turístiques (tret d'alguns llocs molt concrets).
A l'interior també hi vam trobar paisatges ben bonics, encara que tenien una estampa molt mediterrània que ens recordava alguns dels sectors més secs de la nostra geografia, de manera que no els vam trobar tan salvatges i espectaculars com a la costa sud. La costa nord ja no ens va semblar tan apropiada per al cicloturisme, si més no la part central, entre Chania i Heraklion, molt urbanitzada i amb massa trànsit.
QUAN ANAR-HI
Sense dubte durant les calors estivals més val no atrevir-se a pedalar per aquesta illa tant meridional de Grècia. L'hivern tampoc és una època massa recomanable, doncs el dia és curt, és quan més hi plou i també hi pot nevar als indrets més alts, a part de que moltes tavernes i allotjaments els podem trobar tancats (també tanquen la gorja de Samaria)
Per tant la primavera i la tardor són les millors èpoques per anar-hi, encara que al juny la calor és ja massa forta per a pedalar pel sud de l'illa i, al novembre, la temperatura pot ser ja massa fresca, el dia massa curt i les pluges també poden fer una mica la guitza. Així doncs, abril, maig, finals de setembre i octubre creiem que poden ser els mesos més adequats per a pedalar per Creta.
De totes maneres, com ja sabem tots, les primaveres i tardors mediterrànies poden ser bastant imprevisibles i podem tenir la mala sort d'enganxar una setmana seguida de temporal i mal temps. Nosaltres hi vam estar 15 dies a l'octubre i no ens va ploure cap dia i, durant la setmana que vam estar per la costa sud vam tenir un sol esplèndid cada dia, igual que els dies finals quan hi vam tornar per visitar les platges.
També havíem llegit que a vegades hi pot bufar un vent fort i desagradable, especialment a l'estiu. Nosaltres només vam tenir una nit de vent fort (la que vam intentar acampar a la platja Tripiti) i l'endemà al matí. La resta foren dies plàcids on no vam notar més vent que una suau brisa marina a les hores centrals del dia i, lluny de molestar-nos, ens va ajudar a tolerar millor la calor.
ESTAT DE LES CARRETERES I TRÀNSIT
Seguint la filosofia d'altres viatges, vam intentar defugir de les vies de comunicació principals i pedalar per carreteres secundàries, pistes de terra i camins de tot tipus. En algun tram de la poblada costa nord no ens en vam sortir, però a la resta fou força fàcil, doncs tant l'interior de l'illa com la costa sud, eren indrets tranquils i poc poblats, amb una orografia complexa i carreteres secundàries sense trànsit.
No hi havia cap via principal que voregés la costa sud, i vam haver d'investigar i preguntar per anar enllaçant carreteres secundàries, pistes de terra i camins de sorra, dificultant una mica el pedaleig però premiant-nos a canvi amb espectaculars paisatges solitaris i agrestes, que compensaven àmpliament l'esforç extra i ens feien arribar al final del dia ben cansats, però amb un somriure dibuixat a la cara.
Les carreteres interiors que vam recórrer, foren també d'allò més pintoresques i de bon pedalar, doncs eren carreteres secundàries que discorrien per un territori rural i molt muntanyós, però amb pujades i baixades progressives, un asfalt en força bon estat i un trànsit tan mins que a vegades ens feia pensar que estàvem sols per aquelles terres gregues.
En alguns trams de la costa nord, en canvi, ens vam veure obligats a pedalar per vies principals, amb molt de trànsit i sense cap alternativa que no representés donar molta volta. És per això que si aneu justs de dies, recomanem fermament gastar-los resseguint la costa sud de punta a punta i, en tot cas, només els trams més distals de la costa nord.
Tot i que Creta és una illa extremadament muntanyosa, la gran majoria de carreteres tenien pendents bastant assequibles i de bon pedalar, però de tant en tant, especialment per les pistes de la costa sud, ens trobàvem curtes però intenses rampes que ens ho feien donar tot i ens van fer recordar de cada una de les coses que portàvem a les alforges.
Aquestes pendents fortes acostumaven a durar ben poc, però a vegades es repetien al llarg d'alguna etapa i acabaven sumant força desnivell i ens feien arribar ben cansats. Sort que no van ser la tònica general i que els ports de muntanya de l'interior, tot i ser força més llargs, tenien pendents més assequibles (tret d'alguna petita excepció)
Així doncs, vam acabar pedalant per tot tipus de terrenys, des de carreteres asfaltades fins a camins plens de rocs, passant per pistes de terra i altres de sorra, però que tenien el denominador comú de travessar territoris feréstecs i amb poc trànsit (tret de la costa nord), un factor molt d'agrair quan viatges amb bicicleta.
Circulant per pistes perdudes sense trànsit és quan un se n'adona del valor de les hores prèvies "perdudes" a casa preparant la ruta, buscant informació de camins alternatius que no surten al mapa i rastrejant la xarxa, a la recerca de consells que hagin volgut compartir altres cicloturistes, un treball minuciós però bàsic si es vol fugir una mica de les rutes principals més transitades.
SEGURETAT
Creta és una illa molt segura, sobretot l'interior i la costa sud, territoris bastant despoblats i eminentment rurals i tradicionals, on difícilment tindreu algun problema de delinqüència o seguretat. A les ciutats i als indrets més turístics, com a tot arreu, cal tenir certes precaucions i no donar masses facilitats als amics de lo aliè, però fins i tot en aquests llocs, Creta ens va semblar una illa molt tranquil·la i segura.
MENJAR
Durant la travessa en bicicleta vam tenir la sort d'anar trobant tavernes (mot que usen per a referir-se als restaurants tradicionals) on poder degustar la cuina cretenca més autèntica i genuïna, especialment les que trobàvem pels petits pobles rurals o costers. A més a més, a on el turisme encara era incipient o no hi havia arribat, els preus eren força continguts.
La gastronomia de Creta és un exemple modèlic de cuina sana mediterrània, basada en productes de proximitat, especialment verdures i fruites, sempre preparats amb una dosis generosa d'un oli d'oliva d'excel·lent qualitat, extret de les cèlebres oliveres de Creta, un cultiu que ve d'una tradició mil·lenària i que s'ha convertit en un dels símbols de l'illa.
El corder i el cabrit també són dues carns fàcils de trobar, molt gustoses i de gran qualitat, ja que els animals estan alimentats de forma natural amb l'herba d'aquesta muntanyosa illa, tal i com vam poder comprovar durant la nostra travessa, doncs vam veure gran quantitat de ramats pasturant la resseca vegetació, on hi abundaven les plantes aromàtiques que de ben segur afegeixen un toc de sabor a la carn.
A les tavernes dels pobles costers també hi vam trobar peix fresc, cuinat de forma senzilla i mantenint així el seu excel·lent sabor. Això sí, el que no faltava mai a taula era una bona amanida grega amb enciam, tomàquet, ceba, olives negres i una bona dosis de formatge de feta, un altre aliment molt present a la cuina grega en general.
També vam provar altres plats ben típics de la gastronomia grega (i de Creta per extensió), com ara la moussaka (capes d'albergínia amb carn picada, tomàquets i beixamel gratinada), el tzatziki (salsa amb iogurt, cogombre, suc de llimona i all) o els dakos (un pa endurit, fornejat vàries vegades i servit amb tomàquet i feta). Per rematar l'àpat, mai perdonàvem una generosa ració de iogurt grec casolà, sempre present a les cartes.
DORMIR
Creta és un bon destí on portar la tenda de campanya, ja que està ple de platges i racons ben bonics on acampar, el clima és molt benigne i a gran part del territori la pressió humana és ben minsa. Nosaltres vam portar-la a sobre encara que al final només vam acampar un parell de nits en platges espectaculars.
Al llarg de la costa sud hi havia multitud de platges solitàries, ideals per per a prendre-hi un bany reconstituent a última hora, quan la mar estava ben calmada i tèbia i gaudir d'una espectacular posta de sol sobre el mar de Líbia.
El motiu principal pel qual no vam acampar més fou pel fet que normalment acabàvem l'etapa en un petit poblet de costa, on trobàvem alguna taverna on tastar la gastronomia local i un allotjament econòmic on dutxar-nos i passar la nit (sobre els 30 € l'habitació doble), de manera que ens acabàvem deixant portar per la comoditat d'un bon sopar i un llit tou.
Però seguim recomanant l'opció d'acampar a les platges, si més no algunes nits, doncs és una opció molt recomanable per emportar-nos un bon bagul d'experiències enriquidores de la nostra estada a Creta. A més a més també hem de tenir en compte que en alguna etapa pel sector més feréstec i solitari de la costa sud, tampoc tindreu altra opció que acampar.
IDIOMA
El grec és un idioma ben diferent del nostre i el seu alfabet utilitza algunes lletres ben diferents a les que estem acostumats, així que ens pot resultar ben difícil fins i tot interpretar el so dels noms que estem llegint, com ara els rètols de la carretera o les cartes que només estan escrites en grec, per això aprendre'ns alguna de les lletres del seu alfabet pot ser ben útil per entendre paraules que a vegades sonen semblants a les nostres.
La gran majoria de la gent de les ciutats i, sobretot, dels indrets turístics parlaven un anglès ben fluid, però en les zones més rurals, i especialment la gent gran, només parlaven grec i la comunicació era força complicada, fins i tot a vegades ens costava entendre'ns amb la gent jove de les tavernes dels pobles rurals d'interior.
Encara que no totes, la majoria de tavernes dels pobles de costa tenien la carta en grec i en anglès, i moltes vegades també en alemany, ja que en alguns sectors era el turisme predominant.
BICICLETA I EQUIPATGE
Per a realitzar aquesta travessa (o una del mateix estil) per la muntanyosa illa de Creta, pensem que és indispensable muntar una bicicleta de muntanya, doncs vam fer molts quilòmetres per pistes i camins de tot tipus on vam agrair la polivalència, fiabilitat i robustesa que ofereixen aquest tipus de bicis, a més a més la seva relació de marxes és la més adequada per ascendir fortes pendents amb les alforges.
Aquesta vegada vam decidir llogar les bicicletes enlloc de portar-les nosaltres, bàsicament per tres motius. El primer fou perquè era un viatge força més curt dels que estàvem habituats i tot l'enrenou d'empaquetar les bicicletes i portar-les fins a l'aeroport per només 9 dies de pedaleig, sincerament, ens feia una mica de mandra.
El segon motiu era que això de portar bicicletes a l'avió cada dia s'encareix més. Hi ha algunes companyies aèries que encara permeten portar-les sense cap recàrrec, però són una minoria i en cap cas són les low cost, on a vegades surt més car el recàrrec per la bicicleta que el propi vol, sense comptar amb les restriccions de pes i traves de tot tipus.
El tercer i més important motiu fou que vam contactar amb una empresa de lloguer de bicicletes (Lyttos Beach Bike Center: https://cyclingcreta.gr) que ens van oferir bones bicicletes a un preu raonable i que ens donar força confiança i fiabilitat, a més a més d'estar molt predisposats a solucionar-nos qualsevol avaria greu o problema tècnic que ens pogués sorgir al llarg de la travessa.
Vam preferir llogar una bicicleta tot terreny sense suspensió posterior per fiabilitat mecànica i, sobretot, perquè en una de doble suspensió resultava més complicat instal·lar-hi les alforges que portàvem de casa. El portaequipatges (transportin) ja ens el posaven ells sense cap sobrecost i les bicicletes ja venien sense pedals automàtics, tal i com ens agrada per fer cicloturisme.
No portar pedals automàtics és molt personal i depèn de la filosofia de viatge que es tingui. Si es fa un viatge curt, amb un ritme intens i poques parades, potser valdrà la pena portar-ne, però nosaltres parem bastant, ja sigui per menjar en algun xiringuito, banyar-se en alguna platja o simplement parlar amb la gent o fer fotos. Ens resulta més còmode portar pedals convencionals i així no ens cal portar un calçat de més.
La mateixa filosofia seguim amb la roba i en portem de molt polivalent, de manera que al baixar de la bici no cridem massa l'atenció. Les hores que passem sobre la bicicleta són moltes, així que la posició de conducció també hauria de ser còmoda, per tant és molt recomanable portar manillar de doble alçada i una potència curta, amb un angle ben obert que no ens faci estar amb el tronc massa inclinat.
A l'hora d'omplir les alforges és important mirar de minimitzar al màxim el pes. Aquest és un punt clau per poder gaudir plenament d'un viatge en bicicleta, especialment si es preveu pedalar per pistes i terrenys variats. No sempre és fàcil, sobretot si es vol dormir en tenda i portar fogonet i estris de cuina. Un consell és que mireu d'agafar només l'imprescindible i alguna cosa menys!!
No pretenem fer cap llista de viatge, ja que és quelcom molt personal, però així per sobre nosaltres portàvem, a més a més de la roba, tenda de campanya, màrfegues, sacs de dormir, farmaciola, necesser, tovallola, xancletes, frontals, eines i recanvis per a la bici, mapes, menjar i beure, crema solar, càmera de fotos, gps, mòblis, carregadors, etç. I tot a dins d'un parell d'alforges cadascú!
I PER ACABAR... EL MÉS IMPORTANT!!
Bé, ara ja només falten les ganes de pedalar i la motivació!
La veritat és que viatjar amb bicicleta és dur, la exigència física és alta i les incomoditats són moltes, però la relació amb el paisatge, les experiències viscudes i el tracte amb la gent compensen àmpliament, si més no al final del viatge, quan ho valores tot en conjunt, doncs hi ha moments de mal temps, problemes mecànics o cansament infinit que et preguntes que collons hi fas allí.
Paisatges grandiosos que se'ns van impregnant a ritme de pedal, quedant gravats a la retina per sempre més i que, potser, faran possible que alguna nit des de casa, a molts quilometres de distància, puguis reviure aquell instant tant sols tancant els ulls, mentre un somriure dolç se't dibuixa a la cara.
Cada dia és una nova i petita aventura on el paisatge transcorre a un ritme assimilable per la nostra ment, els fets i les imatges es poden anar digerint sense presses, amarant-nos de sensacions i assaborint els petits moments que ens regala el viatge. Aquests petits grans instants són els que et recorden que...
la vida no es mesura per les vegades que respires sinó pels moments que et deixen sense alè...
I si em permeteu citar un tros del pròleg que vaig escriure al llibre Alta Ribagorça, 17 excursions en Btt: "Tot viatge físic és també un viatge interior, doncs no es tracta d’anar quan més lluny millor sinó de fer-ho amb els ulls ben oberts i l’ànima com una esponja, capaç d’absorbir tots aquells detalls que la nostra curiositat és capaç d’apreciar. I viatjar es pot fer per terres exòtiques de regions llunyanes però també per mil indrets fascinants del nostre petit país i, fins i tot, pels suburbis de la nostra ciutat. El viatge en totes les seves formes i dimensions pot ser molt enriquidor, dependrà sobretot de la nostra actitud."
Per això us animo a posar el rumb cap allí on indiqui aquell explorador que tots portem a dins i a viure el present amb tota la intensitat.
 |
| En vermell la travessa en bici, en blau en ferri i en verd l'excursió a peu per la gorja de Samaria |
Disposàvem 15 dies en total, però volíem deixar-nos dos o tres dies al final per fer una mica turisme i relaxar-nos en algunes de les platges paradisíaques de l'illa, de manera que comptàvem amb 9 o 10 dies per intentar rodejar Creta en bicicleta, resseguint més o menys l'accidentada costa, intentant, com sempre, realitzar el mínim de kms per vies principals i mirar de pedalar per carreteres secundàries, pistes i camins.
 |
| Al final ens va quedar pendent un tram de la costa nord central |
La intenció inicial era realitzar la volta sencera a l'illa però al final ens va faltar un dia, encara que no ens va saber cap greu, doncs gran part de la costa nord central no tenia massa interès ciclístic. De fet vam decidir avortar l'ultima etapa per poder dedicar aquell dia a visitar algun dels indrets espectaculars de Creta que ens havien quedat pendents.
 |
| En vermell el recorregut en bici, en blau en ferri i en verd l'excursió a peu per la gorja de Samaria |
Entre les etapes 7 i 8 de la nostra travessa ciclística, hi havia un tram de la costa sud infranquejable per terra i ens vam veure obligats a fer aquell tram en ferri, aprofitant per fer una parada intermèdia a Agia Roumeli, aparcar les bicicletes per un dia, i realitzar una excursió a peu per la impressionant gorja de Samaria, considerada la més llarga d'Europa (o això deien ells).
 |
| Pedalant per Creta, molt a prop de la costa sud |
Així doncs, al final van ser 9 etapes en bicicleta (podeu trobar els tracks a Wikiloc) realitzant un total de 540 kms i gairebé 9.000 metres de desnivell positiu acumulat, pedalant per pistes, carreteres i camins de tot tipus, per terrenys ben variats, des d'altiplans interiors fins a eterns ports de muntanya, però sobretot per l'accidentada i abrupta costa sud de Creta, per a nosaltres, l'autèntic tresor de l'illa.
 |
| En bicicleta per la costa sud de Creta |
Volem posar èmfasis en aquesta orografia tan accidentada, força més del que ens havíem pensat, doncs gran part de Creta és un territori abrupte i muntanyós, poc poblat i amb paisatges solitaris de gran bellesa, especialment alguns sectors de l'interior i gairebé tota la costa sud, que ens va semblar d'allò més salvatge i feréstega, amb pocs pobles i poques infraestructures turístiques (tret d'alguns llocs molt concrets).
 |
| En bicicleta per l'interior de Creta |
A l'interior també hi vam trobar paisatges ben bonics, encara que tenien una estampa molt mediterrània que ens recordava alguns dels sectors més secs de la nostra geografia, de manera que no els vam trobar tan salvatges i espectaculars com a la costa sud. La costa nord ja no ens va semblar tan apropiada per al cicloturisme, si més no la part central, entre Chania i Heraklion, molt urbanitzada i amb massa trànsit.
QUAN ANAR-HI
 |
| L'estiu no és la millor època per a pedalar per Creta |
Sense dubte durant les calors estivals més val no atrevir-se a pedalar per aquesta illa tant meridional de Grècia. L'hivern tampoc és una època massa recomanable, doncs el dia és curt, és quan més hi plou i també hi pot nevar als indrets més alts, a part de que moltes tavernes i allotjaments els podem trobar tancats (també tanquen la gorja de Samaria)
 |
| Pedalant pel sud de Creta a principis d'octubre |
Per tant la primavera i la tardor són les millors èpoques per anar-hi, encara que al juny la calor és ja massa forta per a pedalar pel sud de l'illa i, al novembre, la temperatura pot ser ja massa fresca, el dia massa curt i les pluges també poden fer una mica la guitza. Així doncs, abril, maig, finals de setembre i octubre creiem que poden ser els mesos més adequats per a pedalar per Creta.
 |
| A la costa sud vam tenir un temps esplèndid cada dia |
De totes maneres, com ja sabem tots, les primaveres i tardors mediterrànies poden ser bastant imprevisibles i podem tenir la mala sort d'enganxar una setmana seguida de temporal i mal temps. Nosaltres hi vam estar 15 dies a l'octubre i no ens va ploure cap dia i, durant la setmana que vam estar per la costa sud vam tenir un sol esplèndid cada dia, igual que els dies finals quan hi vam tornar per visitar les platges.
 |
| - Quina brisa més agradable! |
També havíem llegit que a vegades hi pot bufar un vent fort i desagradable, especialment a l'estiu. Nosaltres només vam tenir una nit de vent fort (la que vam intentar acampar a la platja Tripiti) i l'endemà al matí. La resta foren dies plàcids on no vam notar més vent que una suau brisa marina a les hores centrals del dia i, lluny de molestar-nos, ens va ajudar a tolerar millor la calor.
ESTAT DE LES CARRETERES I TRÀNSIT
 |
| Pedalant per les tranquil·les carreteres secundàries de la costa sud |
Seguint la filosofia d'altres viatges, vam intentar defugir de les vies de comunicació principals i pedalar per carreteres secundàries, pistes de terra i camins de tot tipus. En algun tram de la poblada costa nord no ens en vam sortir, però a la resta fou força fàcil, doncs tant l'interior de l'illa com la costa sud, eren indrets tranquils i poc poblats, amb una orografia complexa i carreteres secundàries sense trànsit.
 |
| Pedalant per l'agresta costa sud de Creta |
No hi havia cap via principal que voregés la costa sud, i vam haver d'investigar i preguntar per anar enllaçant carreteres secundàries, pistes de terra i camins de sorra, dificultant una mica el pedaleig però premiant-nos a canvi amb espectaculars paisatges solitaris i agrestes, que compensaven àmpliament l'esforç extra i ens feien arribar al final del dia ben cansats, però amb un somriure dibuixat a la cara.
 |
| L'interior de Creta també era un territori molt muntanyós |
Les carreteres interiors que vam recórrer, foren també d'allò més pintoresques i de bon pedalar, doncs eren carreteres secundàries que discorrien per un territori rural i molt muntanyós, però amb pujades i baixades progressives, un asfalt en força bon estat i un trànsit tan mins que a vegades ens feia pensar que estàvem sols per aquelles terres gregues.
 |
| Pedalant per les carreteres de la costa nord |
En alguns trams de la costa nord, en canvi, ens vam veure obligats a pedalar per vies principals, amb molt de trànsit i sense cap alternativa que no representés donar molta volta. És per això que si aneu justs de dies, recomanem fermament gastar-los resseguint la costa sud de punta a punta i, en tot cas, només els trams més distals de la costa nord.
 |
| Donant-ho tot en una rampa curta però intensa |
Tot i que Creta és una illa extremadament muntanyosa, la gran majoria de carreteres tenien pendents bastant assequibles i de bon pedalar, però de tant en tant, especialment per les pistes de la costa sud, ens trobàvem curtes però intenses rampes que ens ho feien donar tot i ens van fer recordar de cada una de les coses que portàvem a les alforges.
 |
| - Potser sí que no calia portar tanta roba!! |
Aquestes pendents fortes acostumaven a durar ben poc, però a vegades es repetien al llarg d'alguna etapa i acabaven sumant força desnivell i ens feien arribar ben cansats. Sort que no van ser la tònica general i que els ports de muntanya de l'interior, tot i ser força més llargs, tenien pendents més assequibles (tret d'alguna petita excepció)
 |
| Pedalant per pistes de sorra, a la costa sud de Creta |
Així doncs, vam acabar pedalant per tot tipus de terrenys, des de carreteres asfaltades fins a camins plens de rocs, passant per pistes de terra i altres de sorra, però que tenien el denominador comú de travessar territoris feréstecs i amb poc trànsit (tret de la costa nord), un factor molt d'agrair quan viatges amb bicicleta.
 |
| Pedalant per racons perduts del sud de Creta |
Circulant per pistes perdudes sense trànsit és quan un se n'adona del valor de les hores prèvies "perdudes" a casa preparant la ruta, buscant informació de camins alternatius que no surten al mapa i rastrejant la xarxa, a la recerca de consells que hagin volgut compartir altres cicloturistes, un treball minuciós però bàsic si es vol fugir una mica de les rutes principals més transitades.
SEGURETAT
Creta és una illa molt segura, sobretot l'interior i la costa sud, territoris bastant despoblats i eminentment rurals i tradicionals, on difícilment tindreu algun problema de delinqüència o seguretat. A les ciutats i als indrets més turístics, com a tot arreu, cal tenir certes precaucions i no donar masses facilitats als amics de lo aliè, però fins i tot en aquests llocs, Creta ens va semblar una illa molt tranquil·la i segura.
MENJAR
 |
| - Què, dinem aquí? |
Durant la travessa en bicicleta vam tenir la sort d'anar trobant tavernes (mot que usen per a referir-se als restaurants tradicionals) on poder degustar la cuina cretenca més autèntica i genuïna, especialment les que trobàvem pels petits pobles rurals o costers. A més a més, a on el turisme encara era incipient o no hi havia arribat, els preus eren força continguts.
 |
| Parada tècnica per avituallar-nos en una taverna |
La gastronomia de Creta és un exemple modèlic de cuina sana mediterrània, basada en productes de proximitat, especialment verdures i fruites, sempre preparats amb una dosis generosa d'un oli d'oliva d'excel·lent qualitat, extret de les cèlebres oliveres de Creta, un cultiu que ve d'una tradició mil·lenària i que s'ha convertit en un dels símbols de l'illa.
 |
| - Com va? -Beeeee |
El corder i el cabrit també són dues carns fàcils de trobar, molt gustoses i de gran qualitat, ja que els animals estan alimentats de forma natural amb l'herba d'aquesta muntanyosa illa, tal i com vam poder comprovar durant la nostra travessa, doncs vam veure gran quantitat de ramats pasturant la resseca vegetació, on hi abundaven les plantes aromàtiques que de ben segur afegeixen un toc de sabor a la carn.
 |
| Una amanida grega i una truita de patates al xiringuito de la platja Tripiti |
A les tavernes dels pobles costers també hi vam trobar peix fresc, cuinat de forma senzilla i mantenint així el seu excel·lent sabor. Això sí, el que no faltava mai a taula era una bona amanida grega amb enciam, tomàquet, ceba, olives negres i una bona dosis de formatge de feta, un altre aliment molt present a la cuina grega en general.
 |
| Menjant en una taverna de poble |
També vam provar altres plats ben típics de la gastronomia grega (i de Creta per extensió), com ara la moussaka (capes d'albergínia amb carn picada, tomàquets i beixamel gratinada), el tzatziki (salsa amb iogurt, cogombre, suc de llimona i all) o els dakos (un pa endurit, fornejat vàries vegades i servit amb tomàquet i feta). Per rematar l'àpat, mai perdonàvem una generosa ració de iogurt grec casolà, sempre present a les cartes.
DORMIR
 |
| Creta és un bon destí per a portar la tenda |
Creta és un bon destí on portar la tenda de campanya, ja que està ple de platges i racons ben bonics on acampar, el clima és molt benigne i a gran part del territori la pressió humana és ben minsa. Nosaltres vam portar-la a sobre encara que al final només vam acampar un parell de nits en platges espectaculars.
 |
| Allotjament del poble d'Agia Galini |
El motiu principal pel qual no vam acampar més fou pel fet que normalment acabàvem l'etapa en un petit poblet de costa, on trobàvem alguna taverna on tastar la gastronomia local i un allotjament econòmic on dutxar-nos i passar la nit (sobre els 30 € l'habitació doble), de manera que ens acabàvem deixant portar per la comoditat d'un bon sopar i un llit tou.
 |
| Hotel al poble d'Arvi, final de la segona etapa |
Però seguim recomanant l'opció d'acampar a les platges, si més no algunes nits, doncs és una opció molt recomanable per emportar-nos un bon bagul d'experiències enriquidores de la nostra estada a Creta. A més a més també hem de tenir en compte que en alguna etapa pel sector més feréstec i solitari de la costa sud, tampoc tindreu altra opció que acampar.
IDIOMA
 |
| - I ara cap a on anem?? |
El grec és un idioma ben diferent del nostre i el seu alfabet utilitza algunes lletres ben diferents a les que estem acostumats, així que ens pot resultar ben difícil fins i tot interpretar el so dels noms que estem llegint, com ara els rètols de la carretera o les cartes que només estan escrites en grec, per això aprendre'ns alguna de les lletres del seu alfabet pot ser ben útil per entendre paraules que a vegades sonen semblants a les nostres.
 |
| La comunicació amb la gent gran dels pobles era força difícil |
La gran majoria de la gent de les ciutats i, sobretot, dels indrets turístics parlaven un anglès ben fluid, però en les zones més rurals, i especialment la gent gran, només parlaven grec i la comunicació era força complicada, fins i tot a vegades ens costava entendre'ns amb la gent jove de les tavernes dels pobles rurals d'interior.
Encara que no totes, la majoria de tavernes dels pobles de costa tenien la carta en grec i en anglès, i moltes vegades també en alemany, ja que en alguns sectors era el turisme predominant.
BICICLETA I EQUIPATGE
 |
| Una bicicleta de muntanya és imprescindible per a realitzar aquest tipus de travessa |
Per a realitzar aquesta travessa (o una del mateix estil) per la muntanyosa illa de Creta, pensem que és indispensable muntar una bicicleta de muntanya, doncs vam fer molts quilòmetres per pistes i camins de tot tipus on vam agrair la polivalència, fiabilitat i robustesa que ofereixen aquest tipus de bicis, a més a més la seva relació de marxes és la més adequada per ascendir fortes pendents amb les alforges.
 |
| Aquesta vegada vam decidir llogar les bicicletes a Creta |
Aquesta vegada vam decidir llogar les bicicletes enlloc de portar-les nosaltres, bàsicament per tres motius. El primer fou perquè era un viatge força més curt dels que estàvem habituats i tot l'enrenou d'empaquetar les bicicletes i portar-les fins a l'aeroport per només 9 dies de pedaleig, sincerament, ens feia una mica de mandra.
 |
| Una de les bicis que vam llogar a Creta |
El segon motiu era que això de portar bicicletes a l'avió cada dia s'encareix més. Hi ha algunes companyies aèries que encara permeten portar-les sense cap recàrrec, però són una minoria i en cap cas són les low cost, on a vegades surt més car el recàrrec per la bicicleta que el propi vol, sense comptar amb les restriccions de pes i traves de tot tipus.
 |
| Vam començar la travessa des de la mateixa botiga de lloguer de bicis |
El tercer i més important motiu fou que vam contactar amb una empresa de lloguer de bicicletes (Lyttos Beach Bike Center: https://cyclingcreta.gr) que ens van oferir bones bicicletes a un preu raonable i que ens donar força confiança i fiabilitat, a més a més d'estar molt predisposats a solucionar-nos qualsevol avaria greu o problema tècnic que ens pogués sorgir al llarg de la travessa.
 |
| A les bicicletes sense suspensió posterior és més fàcil instal·lar-hi alforges |
Vam preferir llogar una bicicleta tot terreny sense suspensió posterior per fiabilitat mecànica i, sobretot, perquè en una de doble suspensió resultava més complicat instal·lar-hi les alforges que portàvem de casa. El portaequipatges (transportin) ja ens el posaven ells sense cap sobrecost i les bicicletes ja venien sense pedals automàtics, tal i com ens agrada per fer cicloturisme.
 |
| Portar pedals convencionals ens resulta més còmode per a viatjar |
No portar pedals automàtics és molt personal i depèn de la filosofia de viatge que es tingui. Si es fa un viatge curt, amb un ritme intens i poques parades, potser valdrà la pena portar-ne, però nosaltres parem bastant, ja sigui per menjar en algun xiringuito, banyar-se en alguna platja o simplement parlar amb la gent o fer fotos. Ens resulta més còmode portar pedals convencionals i així no ens cal portar un calçat de més.
 |
| -Bon dia senyora! -καλό πρωί! |
La mateixa filosofia seguim amb la roba i en portem de molt polivalent, de manera que al baixar de la bici no cridem massa l'atenció. Les hores que passem sobre la bicicleta són moltes, així que la posició de conducció també hauria de ser còmoda, per tant és molt recomanable portar manillar de doble alçada i una potència curta, amb un angle ben obert que no ens faci estar amb el tronc massa inclinat.
|
| - Potser sí que no calia portar tanta roba! |
A l'hora d'omplir les alforges és important mirar de minimitzar al màxim el pes. Aquest és un punt clau per poder gaudir plenament d'un viatge en bicicleta, especialment si es preveu pedalar per pistes i terrenys variats. No sempre és fàcil, sobretot si es vol dormir en tenda i portar fogonet i estris de cuina. Un consell és que mireu d'agafar només l'imprescindible i alguna cosa menys!!
 |
| Hi ha de cabre tot en un parell d'alforges! |
No pretenem fer cap llista de viatge, ja que és quelcom molt personal, però així per sobre nosaltres portàvem, a més a més de la roba, tenda de campanya, màrfegues, sacs de dormir, farmaciola, necesser, tovallola, xancletes, frontals, eines i recanvis per a la bici, mapes, menjar i beure, crema solar, càmera de fotos, gps, mòblis, carregadors, etç. I tot a dins d'un parell d'alforges cadascú!
I PER ACABAR... EL MÉS IMPORTANT!!
Bé, ara ja només falten les ganes de pedalar i la motivació!
 |
| - Collons com puja això! |
La veritat és que viatjar amb bicicleta és dur, la exigència física és alta i les incomoditats són moltes, però la relació amb el paisatge, les experiències viscudes i el tracte amb la gent compensen àmpliament, si més no al final del viatge, quan ho valores tot en conjunt, doncs hi ha moments de mal temps, problemes mecànics o cansament infinit que et preguntes que collons hi fas allí.
 |
| Paisatges grandiosos que se'ns van impregnant a ritme de pedal |
Paisatges grandiosos que se'ns van impregnant a ritme de pedal, quedant gravats a la retina per sempre més i que, potser, faran possible que alguna nit des de casa, a molts quilometres de distància, puguis reviure aquell instant tant sols tancant els ulls, mentre un somriure dolç se't dibuixa a la cara.
|
| Cada dia és una nova i petita aventura |
Cada dia és una nova i petita aventura on el paisatge transcorre a un ritme assimilable per la nostra ment, els fets i les imatges es poden anar digerint sense presses, amarant-nos de sensacions i assaborint els petits moments que ens regala el viatge. Aquests petits grans instants són els que et recorden que...
la vida no es mesura per les vegades que respires sinó pels moments que et deixen sense alè...
I si em permeteu citar un tros del pròleg que vaig escriure al llibre Alta Ribagorça, 17 excursions en Btt: "Tot viatge físic és també un viatge interior, doncs no es tracta d’anar quan més lluny millor sinó de fer-ho amb els ulls ben oberts i l’ànima com una esponja, capaç d’absorbir tots aquells detalls que la nostra curiositat és capaç d’apreciar. I viatjar es pot fer per terres exòtiques de regions llunyanes però també per mil indrets fascinants del nostre petit país i, fins i tot, pels suburbis de la nostra ciutat. El viatge en totes les seves formes i dimensions pot ser molt enriquidor, dependrà sobretot de la nostra actitud."
Per això us animo a posar el rumb cap allí on indiqui aquell explorador que tots portem a dins i a viure el present amb tota la intensitat.
Au doncs, és l'hora de preparar la motxilla, muntar el cavall de ferro i sortir a explorar!
Només depèn de vosaltres
 |
| FINS LA PROPERA!! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada